La medicina interna és l’especialitat de diagnosticar i instaurar un tractament adequat a les malalties d’òrgans interns.
Aquest apartat inclou:
- Malalties endocrines: són aquelles produïdes per les hormones o els òrgans que les produeixen. Entre aquestes s’inclouen la diabetis mellitus, l’hipotiroIdisme o hipertiroïdisme, l’hipoadrenocorticisme (malaltia d’Addisson) o hiperadrenocorticisme (malaltia de Cushing).
- Malalties infeccioses: són aquelles produïdes per bacteris, fongs, virus i paràsits que provoquin alteracions a l’organisme. Algunes d’aquestes malalties són la parvovirosi en gossos, leucèmia vírica i immunodeficiència en gats i la leishmaniosi en gossos.
- Malalties hematològiques: engloba les malalties que afecten a les cèl•lules sanguínies, ja sigui durant la seva formació o en el seu funcionament. Anèmies, dèficits de plaquetes i problemes de coagulació són algunes de les malalties més representatives.
- Malalties gastrointestinals: són les que afecten al sistema digestiu en algun aspecte, des de l’esòfag, passant per l’estómac i tots els intestins. També inclou el pàncrees, la vesícula biliar i el fetge.
- Malalties renals/urinàries: els ronyons s’encarreguen de filtrar la sang, eliminant productes de rebuig i actuen fabricant algunes hormones i controlant la pressió arterial. Quan aquests fallen, ja sigui per alguna malaltia o pel seu deteriorament degut a l’edat, s’acumulen toxines a la sang produint símptomes clínics. Un diagnòstic ràpid i un tractament adequat són necessaris per preservar la seva funcionalitat.
- Malalties respiratòries: produeixen problemes en la respiració dels animals. Afecten des de la cavitat nasal (rinitis bacterianes, rinitis al•lèrgiques, estenosi de les narius...), assant per la laringe i la tràquea (paràlisis laríngia, elongació del paladar, col•lapse traqueal...) i fins els bronquis i pulmons (bronquitis, pneumònies, fibrosis pulmonar...).
- Malalties oncològiques: són les malalties produïdes per algun tipus de càncer. L’objectiu és diagnosticar i tractar aquestes malalties sense que afectin la qualitat de vida de l’animal. Això inclou tractaments mèdics, quirúrgics, quimioteràpics i pal•liatius. Per tal de diagnosticar aquestes malalties cal realitzar una exploració completa de l’animal i, quan calgui, realitzar les proves complementàries corresponents. Un diagnòstic precís i acurat permet un tractament molt més efectiu i ràpid.
