Existeixen tant malalties congènites (el gos neix amb una malformació del cor) com adquirides (el cor amb el temps comença a fallar). L’objectiu d’aquesta especialitat és detectar aquests problemes el més ràpid possible i instaurar un tractament que el curi o retardi el màxim possible la seva evolució.
És possible que durant alguna exploració rutinària es detecti a la seva mascota un “buf” (en castellà ho coneixem com a “soplo”) o alguna arítmia. En aquests casos se li recomanarà realitzar un estudi cardíac per veure l’abast o gravetat d’aquest i la seva causa, però altres vegades hi ha malalties que no es poden detectar a simple vista. Per aquest motiu també és necessari que el propietari estigui atent a canvis en l’actitud de la seva mascota. Entre els símptomes més freqüents de malalties que afecten el cor hi ha: tos (sobretot nocturna) intolerància a l’exercici, apatia, dificultat respiratòria, abdomen distès i síncopes (pèrdues de consciència). En aquests casos es recomana concertar una visita per trobar la causa.
